Focs d’hivern

Tenim un país de fronts permanentment oberts. Encara ressonen retrets i arguments a l’hemicicle nostrat pel pacte pressupostari. Hem celebrat el 8 de Març i no hi ha hagut ni un dia sense algun senyor que ens expliqui a les dones com hem de fer el feminisme. L’abandonament escolar no cessa, ni els accidents laborals. I tanmateix, algunes no podem parar de pensar en una nena d’onze anys víctima d’una violació grupal. Alguns abrandats clamen venjança, per aquella pulsió tribal de defensar els cadells. Els més prudents reclamen protecció i reparació per a la víctima i la família. Al marge de l’atenció màxima cap a ells, voldria pensar que, igual com els focs s’apaguen a l’hivern, tothom farà perquè noves agressions s’evitin molt abans que es produeixin.