Del que el cor en va ple, la boca en parla

Edi­ci­ons de 1984 va publi­car el 2012 la tra­ducció al català d’Albert Nolla de la magnífica novel·la Una qüestió per­so­nal, del Nobel de lite­ra­tura Ken­za­burô Ôe, que acaba de morir. Ôe va tenir un fill, Hikari, el 1963. Estava afec­tat d’hidro­cefàlia i autisme. Es va con­ver­tir en el cen­tre de la seva vida i en un ine­vi­ta­ble mate­rial lite­rari de qua­tre de les seves obres, pot­ser les més impor­tants. Tenim alguns exem­ples pro­pers, com Quiet (Empúries, 2018), en què Màrius Serra explica la història del seu fill Lluís, “afec­tat d’una greu ence­fa­lo­pa­tia que la ciència neu­rològica encara no ha estat capaç de defi­nir”, i la recent El príncep i la mort (Folch&Folch), de Daniel Vázquez Sallés, en què narra la vida del seu fill Marc, afec­tat de dues malal­ties mino­ritàries. Col­pi­dors i valu­o­sos.