La societat de les dues velocitats

Veure gent que no té casa i dorm al carrer manifestar-se a Girona perquè l’Ajuntament els habiliti un lloc on passar la nit, o sentir la Fundació Sergi fent una crida perquè els propietaris cedeixin pisos buits, a fi de posar-los a lloguer social perquè moltes famílies no poden assumir els preus del mercat, ens deixa a tots molt malparats. Com temien els pessimistes (que han resultat ser realistes), aquella frase feta dels discursos polítics de procurar “no deixar ningú enrere” no es tradueix en solucions al problema econòmic i social que cada cop pateixen més ciutadans. Al contrari, més aviat està empitjorant. S’està consolidant a casa nostra un món que circula a dues velocitats, i els que fins ara ja anaven lents, avui gairebé ni es poden moure.