I després el silenci es trenca

Dirà avui el silenci moltes coses. Parlarà en la solemnitat de la nit, en la vetlla de l’oblit, com una remor de vida finida. Desfilarà pels carrer que menen a la forca, preludi d’un demà que serà gris, greu, obscuritat plena. Parlarà per tots els que ja no hi són, declinarà enyor en els llavis closos, plorarà en els ulls infinits de tenebres, es decantarà a cada passa cansada, s’inclinarà a cada balanceig, sucumbirà a tots i cada un dels tremolors de les candeles. Després dirà el tambor i esquerdarà la fosca. Udolarà el vent a cavall de tota cosa nova, pentinant el solcs de l’albada. És aleshores quan el silenci es trencarà, perquè el silenci sempre es trenca en un anunci revelador, com quan la partera uneix dolor i joia en el crit que anuncia la vida nova.