L’independentisme, en ‘power play’

L’hoquei sobre gel és un esport fas­ci­nant. Pura adre­na­lina. De les mol­tes coses que pas­sen en un par­tit, una de les més diver­ti­des és quan un dels dos equips perd momentània­ment un juga­dor per infracció del regla­ment. Se’n diu power play, i és un ins­tant on tot l’equi­li­bri de la con­tesa s’altera. Per a un dels rivals, aquesta supe­ri­o­ri­tat és l’argu­ment per ata­car a tot drap, men­tre que a l’altre només li val defen­sar-se ser­rant les dents. I si això implica llançar el disc, o puck, enda­vant sense sen­tit per esgar­ra­par uns segons, ja va bé. L’inde­pen­den­tisme està així des del 2017, només a la defen­siva, i mirant de gua­nyar temps com sigui –cas Borràs– per mirar de pos­po­sar l’ine­vi­ta­ble. Com aquell gol que, tard o d’hora, es cola a la por­te­ria per molt bo que sigui el teu goa­lie.