L'apunt

L’APUNT

Els passadissos de la història, al Liceu

Hi ha accions concretes, fora de les presses informatives, que demostren l’aposta (i l’encert) com la que es produeix al Liceu aquests dies. Deia Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, que la coincidència dels assaigs de L’incoronazione di Poppea amb les funcions de Dido & Aeneas ha permès un retrobament quasi fraternal. Dos dels impulsors de la manera de renovar la música antiga (recuperant instruments originals i, més endavant, donant una potència amb el tempo i reforçant l’acció dramàtica per reescoltar la música de fa 400 anys avui), Jordi Savall i William Christie, s’han retrobat pels passadissos físics del Liceu. S’hauran fet unes abraçades (que s’escapen del temps) que repeteixen les complicitats dels anys setanta. Avui, ja no cal recórrer al clavicèmbal, arraconant el piano: tocar música antiga és una actitud que ha donat perfil a Bach, Beethoven i, com es veurà al Liceu en poques setmanes, també a Henry Purcell i Claudio Monteverdi. El Liceu suma història i té llargs passadissos però els passadissos de la història als quals ens referim són d’una altra dimensió i s’han produït al Liceu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.