Cantar, o no, l’himne falangista

En pocs dies, per si algú encara tenia dub­tes sobre el fan­gar en què s’ha con­ver­tit la cam­pa­nya elec­to­ral del 23-J, han coin­ci­dit en el temps dues infor­ma­ci­ons que tenen l’himne de la Falange com a pro­ta­go­nista. La pri­mera, que una Junta Elec­to­ral Cen­tral a qui li moles­ten els llaços grocs i les este­la­des veu con­forme a dret que soni el Cara al sol, d’infausta memòria, a la tele­visió pública espa­nyola. La segona, que en un cam­pa­ment d’estiu a Bur­gos han expul­sat un moni­tor per fer can­tar la cançó a un grup d’infants amb el braç alçat. En què que­dem, doncs? Segons com bufi el vent el fei­xisme es com­bat o no? Aquesta con­des­cendència amb l’extrema dreta l’esti­mula i la fa créixer... fins que no hi hagi res que l’aturi.