Serveis mínims de ficció

No vull treure importància a la vaga dels guio­nis­tes i els actors que ha para­lit­zat Hollywood, perquè en defi­ni­tiva cada col·lec­tiu labo­ral pateix les seves misèries en aquests temps estranys –ara no expli­caré les del meu, que no hem vin­gut a fer pena–, fins i tot al mig de les gran­di­loqüències de l’ano­me­nada Meca del cinema. Però, ben mirat, si ens talles­sin l’aixeta de la ficció cine­ma­togràfica i tele­vi­siva, gai­rebé ens cal­drien ser­veis mínims per sobre­viure, com si parléssim de la sani­tat, el trans­port i altres neces­si­tats bàsiques, perquè la ficció audi­o­vi­sual ja ho és també per a bona part de la població des de la irrupció de les pla­ta­for­mes. Què faríem sense nou mate­rial per satis­fer la nos­tra set de noves sen­sa­ci­ons? Tor­nar a veure bon cinema clàssic? Ter­ri­ble!