Retrat d’una dona

És la descripció habitual si fem una cerca en els fons fotogràfics digitalitzats dels arxius. Amb sort s’acompanya de l’any i el lloc i amb molta sort, del nom i cognom. Segurament qui va fer la donació de les capses plenes de fotografies no identificava qui era aquella senyora, padrina o minyona que els mirava com ho fan els fantasmes. Mirar els retrats de dones benestants, de les obreres feinejant a les fàbriques o d’una pagesa donant menjar als porcs en una masia és un exercici que caldria fer a les escoles on els alumnes, avesats i àvids d’impactes visuals, no tenen la mirada educada en el passat i en un abans proper, sinó en la impostura fotogràfica actual. Dona sentit al servei dels arxius, com a garants d’un passat més quotidià i contemporani del que sembla.