Rumba catalana al plat, per favor

Som al pic de la calor, la mei­tat del país és de vacan­ces i l’altra, en plena esca­pada pel pont; així doncs, fri­vo­lit­zem, els des­ven­tu­rats que encara que­dem a l’ofi­cina. Dei­xa­rem caure uns quants noms de plats i el joc con­sis­tirà a ende­vi­nar l’adjec­tiu que ens ve pri­mer al cap. Comen­cem. Favada. Empa­nada. Cocido. Cala­mars. Truita. Pisto. Si a algú no se li han acu­dit els gen­ti­li­cis d’astu­ri­ans, gallecs, madri­lenys, anda­lu­sos o man­xecs, sis­plau, que es retiri de la sala. La resta podem espe­llu­car una mica d’embo­tit de la mai prou pon­de­rada ama­nida cata­lana men­tre plo­rem per la desgràcia de la nos­tra rumba, que no té dret a l’adjec­tiu amb el qual va néixer des­pre­o­cu­pada i ale­gre perquè els senyors del minis­teri es veu que sen­ten aversió a tot allò que es menja amb els dits.