L'apunt

L’APUNT

No em canviïs de llengua

Fer cua en una botiga i que el comer­ci­ant parli català a la per­sona que hi ha davant. Quan arriba el meu torn, el depen­dent em can­via la llen­gua. Aquesta és una situ­ació que visc cada dos per tres. La mania de diri­gir-se a algú en cas­tellà pen­sant d’entrada que no entén el català o no el sap par­lar. Per què? Pel color de pell? Perquè sem­bla estran­ger? Perquè la majo­ria de gent no parla català? I al pati de l’escola, què? I entre els ado­les­cents? I a la justícia? El cas­tellà ho inunda tot. Poder par­lar català al Congrés o al Par­la­ment Euro­peu és una fita espe­rada i un gran pas, però el pro­blema seguirà en el nos­tre dia a dia. Al super­mer­cat, en uns grans magat­zems, quan tru­ques a la com­pa­nyia de telèfon, al CAP, a la sor­tida de l’escola, en un res­tau­rant, al cinema. Una lluita diària i necessària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia