Ja són aquí... i no són fantasmes

Si fa deu anys ens hagues­sin par­lat de refu­gis climàtics a les ciu­tats, la majo­ria hauríem pen­sat que es trac­tava d’alguna exa­ge­ració fruit de l’abús de lec­tu­res de ciència-ficció. Els més il·lusos, és pro­ba­ble que encara con­fi­es­sin que els governs farien alguna cosa per miti­gar els ja sabuts efec­tes del canvi climàtic i no s’arri­ba­ria a aquest extrem. Però ni una cosa ni l’altra. Els refu­gis climàtics, que són impres­cin­di­bles, són la tireta de les pri­me­res feri­des d’uns danys orgànics més pro­funds. Fa una calor infer­nal, cal res­ca­tar pei­xos del rius perquè no es morin, enca­de­nem mesos de sequera i risc d’incen­dis... L’emergència climàtica ja és aquí, amb efec­tes ben pal­pa­bles i reals, i cal fer molt més que posar tire­tes.