El sabater del carrer Nou de Sant Antoni

El meu pare ha dei­xat l’esquena i mitja vida en una botiga del car­rer Nou de Sant Antoni, al cor del nucli antic d’Olot, arre­glant saba­tes. En aquest local, en l’actu­a­li­tat tan­cat com molts altres de la mateixa zona, un ser­vi­dor hi ha cres­cut. El de casa, com la resta dels del nucli antic, és ara un local anònim, i alguns estan buits. Can Puig, en Pere mata­las­ser, la Maria del petroli, la Carme dels que­viu­res, la Tura i la Lluïsa de la fleca... Sem­pre que hi va algú de nou, m’agrada infor­mar-los de qui els va pre­ce­dir. Pot­ser em pre­nen per boig, molts segu­ra­ment m’igno­ren. Dic això arran de les obres de per­fo­ració d’una nova cap­tació a Olot a la ronda de les Fonts. Pre­neu-me per boig o igno­reu-me. El meu deure és fer-vos saber que la ronda amaga l’antic camí de la Creu.