Fira Mediterrània, anormalment normal

Des del 2017, Fira Mediterrània ha passat trasbalsos polítics i sanitaris. Cada edició tenia un imprevist, que acabava sent tot un daltabaix. Quan no era l’aplicació de l’article 155, just després de l’1-O, era la moguda per la sentència condemnatòria del 2019. Sigui com sigui, durant tots els anys, la veu que commina a apagar els mòbils abans d’una actuació és la de Lluís Puig (conseller de Cultura, i avui encara exiliat). La situació política segueix sent estranya (esperant una amnistia, d’entrada), però ara, com a mínim, s’ha superat la pandèmia. Aquest any hi ha hagut programació i programadors internacionals (imprescindible pel concepte de fira) i també s’ha reforçat el pla d’impuls per regenerar la tradició i trobar arrels a la contemporaneïtat. L’anormalitat ha deixar de ser normal, per fi.