Testimonis, víctimes i culpables

Ja que­den pocs dies de sequera per­sis­tent i tos­suda perquè l’embas­sa­ment de Sau, avui només al 17% de la seva capa­ci­tat, es con­ver­teixi en una gran i inqui­e­tant espla­nada; pri­mer fan­gosa, després ter­rosa, en aca­bat, arena seca que el vent escam­parà pels bos­cos dels vol­tants. No és ciència-ficció, també ho sem­blava que un dia tot el món pogués que­dar tan­cat a casa seva per l’acció d’un virus, i això el món ja ho ha vis­cut. Ara toca la sequera, l’angoixa de no tenir aigua, de ser-ne vícti­mes en pri­mera per­sona, en temps real i a gola seca. És un canvi bes­tial i està pas­sant avui, l’octu­bre del 2023. El país és tes­ti­moni d’una meta­mor­fosi impen­sa­ble en temps real, tes­ti­moni, víctima i segur que també per incúria, desídia, supèrbia, i tants altres pecats; cul­pa­ble.