La devoció mútua d’Alberti i Martí i Pol

María Asunción Mateo sac­seja ara la vida literària amb Mi vida con Alberti, però l’escrip­tora i pro­fes­sora apa­reix a La arbo­leda per­dida, les memòries d’Alberti, ofi­ci­ant la Tro­bada de poe­tes del 1987 a Santa Perpètua de Mogoda amb el poeta gadità i Miquel Martí i Pol poc després que el català rebés el premi Sal­va­dor Espriu. “És un àngel son­rei­dor, d’altíssim i ena­mo­rat vol, encara que la terra l’empre­soni i gai­rebé immo­bi­litzi injus­ta­ment”, el des­criu Alberti. El gadità es com­mou perquè Martí i Pol li dedi­qui Els bells camins i cita el poema Temps nou: “Aquesta cam­bra sols parla de tu, / trans­corre el temps i em veig des­me­su­rat / perquè no et tinc, i ja no em sé com­pren­dre...” Alberti ja havia rebut el 1982 l’home­natge dels poe­tes cata­lans a la revista Tre­ball i el 1999 rebria la Creu de Sant Jordi.