Rockers sense edat

Difícilment trobarem aquests dies cap ressenya o comentari del nou disc dels Rolling Stones que passi per alt l’edat (avançada) dels músics. Que, en els seus inicis, el rock-and-roll fos un vehicle d’empoderament de la joventut, que durant dècades hagi estat alimentant el mite de Peter Pan i que hagi engendrat proclames com ara les de “Forever young” (“Per sempre jove”, Bob Dylan) i “Espero dinyar-la abans d’arribar a vell” (The Who), així com veure algú de 80 anys fent saltironets per l’escenari, sens dubte, hi han contribuït, però tal vegada ha arribat el dia, com parlàvem fa uns dies amb Marc Ros (Sidonie, 49 anys) en una entrevista que publicarem pròximament, d’adjudicar a l’edat dels músics la mateixa importància... que solem donar a la d’escriptors, artistes o cuiners.