Gaza, sola i aïllada

“No esteu sols”, és només una frase bonica d’entre tan­tes que es diuen. La rea­li­tat és tot el con­trari. Gaza està com­ple­ta­ment sola. La comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal l’ha aban­do­nat, l’ha dei­xat a mercè de la ven­jança d’Israel. I no dels fami­li­ars de les vícti­mes de l’atroç atac comès per Hamàs ni dels isra­e­li­ans en gene­ral, sinó del govern que con­si­dera que podrà redi­mir-se dels seus errors amb una mas­sa­cre. Això no cal­marà el dolor dels fami­li­ars de les vícti­mes dels atacs de Hamàs, ni el pati­ment de les famílies dels ostat­ges. La ven­jança mai és bona, l’única via és el diàleg. I en la recerca d’una solució la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal ha estat també negli­gent. Aïllada del món, Gaza viu i pateix sola una guerra. I em pre­gunto què ens tro­ba­rem quan algú pugui entrar-hi després d’aquesta ven­jança indis­cri­mi­nada.