L’impacte dels ultres neerlandesos a Kíiv

La Unió Euro­pea se’n va sor­tir millor del que es podia espe­rar, atès el seu his­to­rial en matèria d’eficàcia diplomàtica, en la reacció a la invasió russa d’Ucraïna. Tot i les difi­cul­tats a l’hora de tro­bar una posició comuna dels 27 estats que inte­gren la Unió, Brus­sel·les va fer cos­tat, amb molta fer­mesa, a Kíiv davant l’agressió de Mos­cou. Després, les coses no han anat tan roda­des, des del punt de vista polític, com al prin­cipi i la UE ha hagut de sur­fe­jar les reticències d’alguns països a sub­mi­nis­trar arma­ment a Ucraïna i mirar de man­te­nir l’Hon­gria de l’ultra­dretà Vik­tor Orbán en el fràgil con­sens euro­peu. La victòria de la ultra­dreta als Països Bai­xos, molt reti­cents a l’ajuda mili­tar a Kíiv, com­plica encara més la posició comuna que la UE havia acon­se­guit tenir.