Films independents: de pocs a massa

Arran del feno­men de Bar­bie i Oppen­hei­mer, al juliol, Fran­cesc Vila­llonga avi­sava en aques­tes pàgines que el cinema inde­pen­dent pràcti­ca­ment havia des­a­pa­re­gut de la car­te­llera i que hi hau­ria sobre­o­ferta a par­tir del setem­bre. El temps li ha donat la raó. Diven­dres es van estre­nar 15 pel·lícules, bona part de les quals eren inde­pen­dents. El 15 de desem­bre n’hi ha pre­vis­tes 21. És ine­vi­ta­ble que molts títols interes­sants pas­sin des­a­per­ce­buts. En reco­ma­nem alguns: Ana­tomía de una caída, Palma d’Or de Canes; El sol del futuro, de Moretti; El chico de la garza, de Miya­zaki; El viejo roble, de Loach; El mes­tre que va pro­me­tre el mar, de Patrícia Font; Quest, d’Anto­nina Obra­dor; Saben aquell, de David Tru­eba... Aneu-los a veure si hi sou a temps!