Films independents: de pocs a massa

Arran del fenomen de Barbie i Oppenheimer, al juliol, Francesc Vilallonga avisava en aquestes pàgines que el cinema independent pràcticament havia desaparegut de la cartellera i que hi hauria sobreoferta a partir del setembre. El temps li ha donat la raó. Divendres es van estrenar 15 pel·lícules, bona part de les quals eren independents. El 15 de desembre n’hi ha previstes 21. És inevitable que molts títols interessants passin desapercebuts. En recomanem alguns: Anatomía de una caída, Palma d’Or de Canes; El sol del futuro, de Moretti; El chico de la garza, de Miyazaki; El viejo roble, de Loach; El mestre que va prometre el mar, de Patrícia Font; Quest, d’Antonina Obrador; Saben aquell, de David Trueba... Aneu-los a veure si hi sou a temps!