Drets que no són universals

Diu­menge es com­me­mo­rarà el 75è ani­ver­sari de la Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Humans, apro­vada per l’Assem­blea Gene­ral de l’ONU a la sor­tida de la Segona Guerra Mun­dial. El docu­ment –un preàmbul i 30 arti­cles con­ci­sos– reco­neix la dig­ni­tat de totes les per­so­nes i els seus drets ina­li­e­na­bles en tant que éssers humans. Estem molt lluny del món ideal pro­jec­tat per l’ONU el 1948 amb l’hor­ror encara fresc de l’Holo­caust. Malau­ra­da­ment les guer­res con­ti­nuen, com la que Israel ha decla­rat a Hamàs en represàlia per les seves atro­ci­tats injus­ti­fi­ca­bles del 7-O, al preu de milers i milers de morts de civils inno­cents a Gaza. Un peatge inso­fri­ble que s’afe­geix als anys d’humi­li­ació i des­hu­ma­nit­zació del poble palestí i sobre els quals el món calla i ha callat massa.