Bancs als pobles

La dràstica reculada del nombre d’oficines bancàries dels últims anys per l’extensió de la banca electrònica i l’intens procés de fusions i absorcions arran de la crisi del 2008 que ha liquidat el sistema català de caixes, s’ha deixat sentir sobretot a la Catalunya rural. I l’ha notat bàsicament la gent gran, la que més pateix la bretxa digital. Més de la meitat dels municipis s’han quedat sense banc i, d’ells, una bona part sense ni un caixer per a operacions bàsiques, un factor més que incita al despoblament. El govern hi vol posar remei amb un programa d’oficines mòbils que li costarà sis milions, xifra que és la xocolata del lloro per a unes entitats financeres a qui caldria exigir, com a mínim, que se’n facin càrrec. És clar que qui ho pot dictar és l’Estat i, per ara, no té pressa. Ni per l’Espanya buidada es mou ja.