El transvasament és irreversible

Si la sequera per­sis­teix es decre­ta­ran res­tric­ci­ons d’aigua pro­gres­si­ves a l’àrea metro­po­li­tana. Per això ha rea­pa­re­gut la pro­posta del trans­va­sa­ment de l’Ebre. Ha rea­pa­re­gut, com sem­pre ho fa, com una mesura tem­po­ral, per sal­var l’emergència, gai­rebé com si fos innòcua. El mini­trans­va­sa­ment del Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona també havia de garan­tir només la pota­bi­li­tat d’una Tar­ra­gona que tenia salada l’aigua de la xarxa i avui abasta tota la costa urba­nit­zada fins al Penedès i grans con­su­mi­dors indus­tri­als també de l’inte­rior. Un trans­va­sa­ment a Bar­ce­lona hau­ria de poder ser tem­po­ral, és clar, però aquells que el dema­nen saben que serà irre­ver­si­ble perquè garan­tirà l’aigua a un model de crei­xe­ment i de país que no accepta límits. Fins al des­as­tre.