Que no...

Que no, que no són qua­tre hip­pies, ni qua­tre busca-raons, ni uns quants desin­for­mats, i encara menys il·lusos, càndids, inge­nus... (tot el meu res­pecte pels ante­ri­ors col·lec­tius). No, que no. Que no és només Jorge Ber­go­glio, el cap de l’Església catòlica, ni els d’esquer­res (per citar extrems). Que no. Que tot aquest rot­llo del decrei­xe­ment per enca­rar el futur amb un model sos­te­ni­ble –ull, no només més sos­te­ni­ble, sinó sos­te­ni­ble, curt i ras–, no és cosa de beneits. Que ho diu gent de sen­deri. Recent­ment, tal com recull avui el diari, Joan Martínez Alier, el pres­tigiós eco­no­mista premi Hol­berg, con­si­de­rat el Nobel d’huma­ni­tats i ciències soci­als, i, ara, premi Memo­rial Arcadi Oli­ve­res a la difusió del decrei­xe­ment. Doncs, que sí i no pas que no.