L’ofici d’escoltar

Cada dime­cres, dia de mer­cat a Banyo­les, després de dinar, arriba pun­tual a la pla­ceta. S’asseu en un dels bancs i espera. Me’l trobo de camí a casa i ima­gino que l’avi, que espera asse­gut al banc, també va a casa seva. Espera algú per anar-hi ple­gats, en cotxe. Pres­su­poso que un fami­liar, un fill o una filla. Un avi, com qual­se­vol altre, amb una història com qual­se­vol altra, comuna, però també par­ti­cu­lar i pròxima. El pri­mer pas per escriure una història, comuna, par­ti­cu­lar i pròxima, és fixar-s’hi; tenir mirada. Després, pre­gun­tar i, sobre­tot, escol­tar. I cada cop més costa esti­mar-se aquest ofici i el peri­o­disme que pre­fe­reix repe­tir el que li diuen i no expli­car el que escolta. El Premi Naci­o­nal de Comu­ni­cació de Pro­xi­mi­tat al Grup Gavar­res és un reco­nei­xe­ment a l’ofici d’escol­tar i d’expli­car.