Quan al Mississipí es canta en català

L'aparició a escena d'Andrea Motis, amb una veu que feia interrogar si el Llobregat o el Besòs eren el Mississipí, va fer pensar que la definició de música negra és un anacronisme. Només calia tancar els ulls per sentir la universalitat del jazz. Però a més s'hi afegia un timbre juvenil i femení poc habitual en aquestes contrades, on per emular les grans dones del jazz cal una veu treballada amb el temps. Motis, de la mà de Joan Chamorro, va iniciar una carrera que per l'entusiasme que va aixecar també feia pensar per on s'estroncaria. Una mica com els nens prodigi. Però Motis, en el seu procés de maduració, fa un pas més. Al repertori d'estàndards, hi afegeix poemes musicats d'autors catalans. Això demostra que té camí per fer.