Estupor. Assistim a una discussió estèril derivada de la paritat històrica al govern d'Itàlia. No es tracta del tradicional debat quotes sí/quotes no, ni del fet que el Ministeri de Defensa el porti una dona, la Chacón italiana, ni tan sols que Matteo Renzi sigui el tercer primer ministre que no passa per les urnes (la democràcia italiana de les conxorxes i els personalismes té més de kratos que de demos). El que preocupa a les xarxes socials és que les vuit ministres de l'executiu siguin rosses. Els noms no importen. Tampoc els currículums, com el de la joveníssima Maria Elena Boschi, de 33 anys, per posar un exemple. No és masclisme –si tots els ministres fossin calbs, també seria comentat–, sinó superficialitat. L'epidermis venç.