Tibant el fil del noucentisme

Què tenen a veure les smart cities, també anomenades “ciutats espavilades”, amb el noucentisme? És una de les coses que va desvetllar el debat dels alcaldes de les quatre capitals catalanes. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va comentar que “la idea cultural de les smarts cities suposava el triomf de l'ideal noucentista”. Cadascú a la seva manera, escombrant elegantment cap a casa, va anar estirant el fil del noucentisme: “Som en aquest debat els quatre nusos del concepte de la Catalunya-ciutat”, va afegir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Després, Puigdemont proposava una volta més per dir-ne “Catalunya-ciutats”. En el joc de referències per reforçar el discurs, fins i tot Trias es va atrevir a a contradir Pujol: “El president Pujol sempre deia que Catalunya no tenia riqueses naturals, però no és veritat, perquè tenim una situació geogràfica i un clima privilegiats.” La prova definitiva que les cites aplicades a la política ha patit un capgirell la va donar Ballesteros, que va negar el vers de Martí i Pol que fa uns anys servia per tot: “No és veritat que tot estigui per fer i tot sigui possible, hem de tractar els ciutadans com a adults...” Una mica sobre el guió, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va recordar del “país rebregat” encunyat per Maragall –l'exalcalde i expresident, no el poeta– per reivindicar la marca Pirineus. Tot i així, quan va ser hora de les marques, els quatre van mantenir un fair play encomiable, a imatge de la civilitat noucentista. La cordialitat ja havia quedat palesa abans del debat, en la sessió de fotos prèvia, quan Trias feia d'amfitrió, i tant parlava del congrés de mòbils com d'anècdotes de quan era conseller de la Generalitat o de quan havia deixat de fumar. Entre el públic, hi havia el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, o l'exconseller Lluís Recoder. Alguns dels assistents van somriure amb les sortides dels alcaldes, que van haver de fer d'alcaldes “totals” davant les variades qüestions dels lectors. Trias va parlar de la reforma del dofinari del zoo amb una particular acotació –“Si no fan exercici, els dofins s'avorreixen”–; i Ros va voler donar per tancat l'històric bandejament de Lleida per part de Barcelona: “Ara tothom sap que hi ha vida intel·ligent passada la Panadella.” Un cop més, l'ideal noucentista.