L'amnèsia més rendible

Sabem que qui no té memòria està condemnat a repetir els seus errors. El més penós, en aquest cas, és que les relliscades comeses fa menys d'una dècada no van ser precisament venials i que estan deixant seqüeles globals de moltes de les quals, probablement, no ens en refarem mai. Tornar a emetre bons porqueria o permetre crèdits d'alt risc a corporacions sobreendeutades al bressol mateix del crac més tràgic des del 1929 ens confirma que no tan sols no hi ha hagut un bon examen de consciència sinó que tampoc no hi havia un propòsit d'esmena i ja no diguem una penitència en forma d'acte de satisfacció als damnificats. Els reincidents són aquí, de nou, amb el salvífic pretext que tothom ho fa. Però... on paren els reguladors?