La nostra ceguesa els fa invisibles

És tan habitual, tan arrelat a la nostra quotidianitat, tan freqüent en el nostre paisatge urbà, que ha arribat un punt que la presència dels sense sostre ja gairebé no ens commou. És cert, la crisi econòmica ha despertat la solidaritat però continua havent-hi un sector de la societat que està oblidada, marginada, perquè es troben enllà de la precarietat i la pobresa. A la ciutat de Girona s'han detectat 226 persones sense llar, que viuen miserablement al carrer, pràcticament tots amb alguna addicció o amb algun problema mental o físic, i amb possibilitats gairebé nul·les de ser reinserits. Víctimes d'un cara o creu, d'una mala decisió, de la mala sort, d'una història familiar cruel o per deixadesa. Són persones invisibles, víctimes de la nostra ceguesa.