I ara aparqueu les fílies i les fòbies. Deixem de banda la tercera via, el procés i el 9-N, per un moment. Deu ser per alguna cosa que Josep Antoni Duran i Lleida fa trenta anys que es manté en primera línia. És un professional de la política. D'aquells que saben el que es juguen, controlen el com i el que fan té un perquè. I té nas. Tant, que es deu ensumar que l'ascens de forces com Podem i el més que probable èxit electoral de Guanyem Barcelona no només minen els partits de l'esquerra tradicional, sinó que també posen en crisi els que es volen mantenir en la centralitat política pel cantó conservador. El nou centre català és independentista i exigeix pràctiques renovades des de l'autocrítica. Aquest cop sembla que amb la cosmètica no n'hi haurà prou.