L'APUNT
Sense model alternatiu
La crisi del totxo ha tingut un impacte contundent a Terrassa, superior al d'altres ciutats de l'entorn, perquè la planificació urbanística és va fer molt aviat, i va supeditar el creixement i el dibuix general a la inversió i les plusvàlues que en podien treure promotors i immobiliàries. Les càrregues urbanístiques derivades permetien al consistori anar teixint la xarxa d'equipaments. El problema és que aquest model es va calcar aplicant-lo tant en el creixement interior, ocupant espais alliberats d'antigues fàbriques, com en el perifèric. No hi havia model alternatiu ni prioritat i, amb els projectes al calaix, aquest ha acabat deixant la ciutat en estat letàrgic i amb les poques zones de nou creixement, com ara el Vapor Gran, buscant una identitat.
