Xifres indiscutibles, i ineficàcia també

Durant anys he discutit amb cinèfils sobre les virtuts i els defectes de teatre i cinema. Jo només veig virtuts a un i l'altre, però un dels arguments a favor de les pel·lícules era el preu: què podem veure millor que un bon Coppola, Allen, Dardenne o Linklater per uns pocs euros? No hi ha equivalent en tota l'oferta cultural. Però els preus s'han apujat tant que la Festa del Cinema aconsegueix en cada edició unes xifres espectaculars. Fins a un 1.238% més de públic hi va haver abans-d'ahir (amb entrades a 2,90 euros) que el dimarts anterior. A la gent li agrada el cinema en sales, és evident. Però els preus fan caure el consum, i el govern central els fa apujar imposant l'IVA més alt d'Europa i no ajudant gens els exhibidors en la digitalització.