La tragèdia de no saber escriure

En una època en què, a diferència d'altres, l'escolarització al nostre país és universal i obligatòria, ens trobem que els infants –i no tan infants, universitaris fins i tot– no saben escriure. La lectura, en general, no interessa. L'escriptura cada cop es practica menys i quan es practica la majoria de gent no se sap les normes bàsiques d'ortografia. Se sabrien si es llegís, perquè, al final, si llegeixes molt, les paraules et queden a la ment i surten soles. Però no. Davant aquest horror –agreujat amb l'única escriptura que practiquen per gust els joves i adolescents, que són els WhatsApp i els SMS– la llengua està perduda. Els nens i no tan nens escriuen poc i malament i això per al català és tan dolent com l'atac del PP i Ciutadans junts.