La revolució de la rumba

Mirant Benvinguts al 9-N, de 30 minuts, i observant les tres mirades dels forasters, es té la sensació que els catalans som vistos com el poble d'Astèrix i Obèlix. Dels tres convidats, el jove historiador de Càceres podia semblar una caricatura, però existeix fruit de l'aznarisme. Era la mirada del no i del no vull creure i el que estic veient és un xou de Truman que m'han muntat. El catedràtic de Valladolid tenia la mirada més oberta –és “la revolució de la rumba”, va dir–i respon a un perfil concret, fruit de la Transició –ell mateix es va posar l'etiqueta del PSC– i és d'aquells que, agraït per la ratafia, et convida a tapes a Valladolid, i si bé ha entès de què va tot això no deixa de veure'ns com aquell irreductible llogaret gal.