Urgència constituent

Se'n va dir nou 9-N, procés participatiu i consulta alternativa. Qualsevol cosa per no exagerar la rellevància ni les conseqüències polítiques d'una votació amb urnes i paperetes però que no oferia prou garanties democràtiques. Artur Mas va admetre que la votació “definitiva” restava pendent. La fiscalia no hi veu diferències: era una “consulta planificada, patrocinada i finançada” per la Generalitat. De manera que és el mateix Estat qui eleva una mobilització a la categoria de referèndum i, indirectament, en legitima el resultat. Quan el Codi Penal esdevé l'única eina per castigar l'expressió democràtica de 2,3 milions de catalans, orfes d'estat, el procés constituent deixa de ser una necessitat. Esdevé una urgència i clama una canalització política.