L'apunt
Autoritaris
Tenim el 2015 com qui diu a tocar dels dits i, com vostès poden intuir, serà un període tant o més important que l'any que ara està a punt d'acabar per definir el que ha de ser el nostre país.
A Espanya continuarà havent-hi nervis, i no tant pels catalans, sinó per Podem. El Partit Popular no entén com és que aquesta nova organització no para de guanyar posicions en les enquestes, malgrat la campanya de desprestigi en marxa des de fa mesos. Però és la mateixa campanya la que explica per què aquest moviment està en auge. En primer lloc, n'hi ha prou que algú del govern espanyol o algun dels seus acòlits del clan de la caverna en parlin malament perquè la gent encara s'escolti més Pablo Iglesias. Au, va. Vagin a dir-li a un pare de família d'Espanya, que ha perdut la feina i la casa, i que depèn dels serveis socials per donar menjar als seus, que, quan arribin les eleccions, no voti Podem perquè sinó serà el caos i acabarem com a Veneçuela. Tenen, doncs, mala peça al teler. Perquè, és clar, suspendre les eleccions espanyoles no ho poden fer. Crec.
Amb nosaltres encara ho tenen pitjor. Ens amenacen amb suspendre l'autonomia amb un article de la Constitució, el 155, que és força ambigu. I permetin-me ara que rigui, perquè l'autonomia ja la tenim, de fet, suspesa. Depenem financerament de Madrid per tot. I cada cop que necessitem diners per quadrar unes xifres ens donen, amb posat de perdonavides, aquells que nosaltres ja els hi hem avançat. Ens salven els comptes amb els nostres diners. És així de trist.
Som en un cicle electoral. Els catalans serem cridats a votar i, per moltes voltes que hi donin des de Madrid, no ens podran aturar. No, sense quedar en evidència a Europa i al món. No, sense treure's la careta de demòcrates exemplars darrere la qual, sovint, hi ha postfranquistes autoritaris.