Un format que canvia el món

El documental cinematogràfic és un del grans gèneres del segle XXI. El 2002 Michael Moore, amb Bowling for Columbine, va qüestionar les conviccions dels americans pel que fa al dret a posseir armes. El 2004, l'alarma del menjar porqueria la va encendre Morgan Spurlock amb Super size me. I el cantautor Sixto Rodríguez va reviure gràcies a un documental. La clau, a banda del valor d'investigació i de contingut, és que els documentals han begut del llenguatge de ficció –procés invers al de la ficció, que ha creat falsos documentals– per fer productes que, a més d'apel·lar a sensibilitats o desconeixements, tenen factures formals atractives. Tot això, reforçat per les xarxes socials, que amplifiquen el seu ressò.