És evident que rere el recurs del Partit Popular als pressupostos de la Generalitat no hi ha res més que la recerca d'un titular i la voluntat de quedar bé amb la parròquia i la cúpula del carrer Gènova. Però a hores d'ara, seria injust afirmar que els d'Alícia Sánchez-Camacho són els únics que abusen de la gesticulació. L'acumulació de conteses electorals –tres en un any– ha abocat tots els partits a una cursa contra el rellotge per marcar perfil i territori i ha adobat el terreny als escarafalls i les topades amb qualsevol excusa, per petita que sigui. És la política en minúscules, que comença a fer forat i amenaça amb tenyir de gris el moment més apassionant i decisiu de la història de Catalunya.