El vestidor mínim

Una dona camina de nit per una carretera de les maresmes del Guadalquivir amb un pantaló de pota d'elefant. Dos policies de paisà condueixen pel seu costat i se la miren. És una de les moltes subtils, misterioses i gairebé íntimes escenes de La isla mínima, la gran guanyadora dels premis Goya, inclòs el de vestuari. Fernando García ha aconseguit el guardó per una roba setantera (tot i viure als vuitanta, a la zona encara no hi havia arribat la modernitat) que va idear a partir de fotografies d'aquells anys de famílies de les maresmes i d'un policia de la secreta madrilenya de nom Bernardo. L'armari, tan mínim com contundent, acompanya la tensió soterrada d'un film que fa venir al cap L'ombra dels Creix i True detective (una sèrie posterior en el temps).