L'apunt

L'APUNT

El vestidor mínim

Una dona camina de nit per una car­re­tera de les mares­mes del Gua­dal­qui­vir amb un pan­taló de pota d'ele­fant. Dos poli­cies de paisà con­du­ei­xen pel seu cos­tat i se la miren. És una de les mol­tes sub­tils, mis­te­ri­o­ses i gai­rebé ínti­mes esce­nes de La isla mínima, la gran gua­nya­dora dels pre­mis Goya, inclòs el de ves­tu­ari. Fer­nando García ha acon­se­guit el guardó per una roba setan­tera (tot i viure als vui­tanta, a la zona encara no hi havia arri­bat la moder­ni­tat) que va idear a par­tir de foto­gra­fies d'aquells anys de famílies de les mares­mes i d'un poli­cia de la secreta madri­le­nya de nom Ber­nardo. L'armari, tan mínim com con­tun­dent, acom­pa­nya la tensió soter­rada d'un film que fa venir al cap L'ombra dels Creix i True detec­tive (una sèrie poste­rior en el temps).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia