La paraula neta, blanca, poderosa

Ho va escriure el poeta basc Gabriel Celaya amb altres paraules però venia a dir, més o menys, que en l'erm del pensament sempre hi creix la paraula com a últim i poderós recurs on agafar-se. La potència transformadora del verb i de la cosa dita sempre ha espantat els sacerdots del sanedrí, els d'abans i els d'ara; tots amb el mateix recel als aires de canvi que porta la paraula quan és nova. A Sòcrates se'l va condemnar per haver cridat a la revolta del coneixement i a Jesús se'l va crucificar perquè va ser també un revolucionari, en l'acció però sobretot en el missatge. Ara hi ha qui critica Francesc pel fet de ser molt argentí i poc papa, és a dir, parlar molt i no fer gaire res. Un papa i la seva paraula poderosa, neta i blanca com a eina per a la revolta? Per què no?