Als anys noranta, quan els treballadors socials de Càritas a Barcelona arribaven el dilluns matí a la feina es trobaven a la porta persones de Gàmbia i el Senegal amb la maleta que buscaven la manera d'intentar entrar a l'Europa dels seus somnis. En altres èpoques van ser refugiats xilens. I ara són els que arriben de Síria i d'Ucraïna. Els anys passen, però el món sembla que no aprengui cap lliçó. Les guerres fan malbé vides. Determinada economia que no entén de dignitat deixa persones a la cuneta. Determinats governs només governen per als seus. Però allà, en algun lloc, sempre hi ha algú que ho denuncia i escolta i acompanya les víctimes de la guerra, de l'economia maldestra i dels governs perversos. Entre aquests “algú” hi ha Càritas.