Acostar-nos als embassaments

És curiós com can­vien les coses, de grat o per força. Fins fa qua­tre dies, si algú volia fer alguna acti­vi­tat en un pantà de la conca interna de Cata­lu­nya havia de dema­nar permís a l'Agència Cata­lana de l'Aigua, la qual, amb una legis­lació força res­tric­tiva a la mà, donava auto­rit­za­ci­ons amb comp­ta­go­tes. Pro­hi­bir, que no és el mateix que regu­lar, era més habi­tual que per­me­tre. Ara, en canvi, la con­signa és ben dife­rent. Es comen­cen a ado­nar que no té sen­tit viure d'esquena als embas­sa­ments, perquè tenen un poten­cial turístic bru­tal i gene­ren acti­vi­tat econòmica, que prou falta fa. També veuen, final­ment, que el millor ges­tor del ter­ri­tori és qui hi viu i el coneix. L'únic que queda, doncs, és que els ens locals s'ho cre­guin i hi apos­tin.