La culpa, de qui?

Els interessos dels uns i dels altres per no sortir perjudicats amb una nova llei electoral han condemnat Catalunya a mantenir-se sota l'imperi de la llei orgànica espanyola. El descrèdit dels partits inherent a la crisi institucional que vivim els ha empès, almenys, a tancar un text de mínims, incomplet, que es debatrà avui per primer cop al ple del Parlament. No només seria imperdonable que no s'aprovés la llei. També ho serà si es converteix en un simple parany per identificar un culpable per a un despropòsit que destil·la una concepció de la representació política basada en la rendibilitat particular. Tampoc es pot dir que la pressió ciutadana hagi estat capaç d'enrojolar l'hemicicle i, ves per on, ja han passat 35 anys. Com si res.