Els límits de la no-vacunació

Vinc d'una generació en la qual els infants quedaven tots ben vacunats en les campanyes que es feien a les escoles, on ningú demanava res ni als nens, ni als pares, i la sanitat pública ens vacunava a tots. Avui hi ha un sistema de vacunació sistemàtica que no és obligatori. La majoria de famílies donen el consentiment per a la vacunació dels seus fills, de la mateixa manera que aquells pares que no volen que es faci aquesta pràctica als seus ho poden impedir. Estem en un sistema de llibertats en què tothom pot triar i prendre les decisions que consideri oportunes amb relació a la seva salut i la dels fills al seu càrrec. Però, on i com s'estableix el límit perquè allò que tu decideixes no tingui conseqüències nefastes per a la resta de la població?