Convivències artístiques naturals

L' expo­sició L'incons­ci­ent pictòric al MNAC és un exem­ple per­fecte de com, si les coses es pen­sen i medi­ten bé, l'art antic i el con­tem­po­rani poden con­viure amb natu­ra­li­tat. Des de la inau­gu­ració de la Tate Modern, fa quinze anys, les sepa­ra­ci­ons de tipus cro­nològic en la pre­sen­tació de l'art s'han tor­nat cada cop més obso­le­tes. Al cap i a la fi, quan l'art és bo parla de la mateixa manera a tots els éssers humans de totes les èpoques i orígens. La neces­si­tat d'expres­sar-se artísti­ca­ment és tan antiga com la huma­ni­tat. Les pre­o­cu­pa­ci­ons de Velázquez, Miquel Àngel, Bill Viola i el mes­tre de Taüll són les matei­xes. Per això, la col·labo­ració entre el MNAC i la Fun­dació Sorigué, dedi­cada a l'art con­tem­po­rani i que acaba d'entrar al patro­nat del museu, és un acord lògic... i natu­ral.