Convivències artístiques naturals

L' exposició L'inconscient pictòric al MNAC és un exemple perfecte de com, si les coses es pensen i mediten bé, l'art antic i el contemporani poden conviure amb naturalitat. Des de la inauguració de la Tate Modern, fa quinze anys, les separacions de tipus cronològic en la presentació de l'art s'han tornat cada cop més obsoletes. Al cap i a la fi, quan l'art és bo parla de la mateixa manera a tots els éssers humans de totes les èpoques i orígens. La necessitat d'expressar-se artísticament és tan antiga com la humanitat. Les preocupacions de Velázquez, Miquel Àngel, Bill Viola i el mestre de Taüll són les mateixes. Per això, la col·laboració entre el MNAC i la Fundació Sorigué, dedicada a l'art contemporani i que acaba d'entrar al patronat del museu, és un acord lògic... i natural.