Al catalanisme, ni aigua

Li va passar a Zapatero, li ha passat a Pablo Iglesias i li està passant, si és que mai ha cregut en un estat plurinacional, a Pedro Sánchez. Tots els dirigents estatals que han mostrat certa comprensió vers la singularitat catalana i han tingut aspiracions d'assolir la Moncloa s'han hagut d'embeinar tard o d'hora la seva ‘sensibilitat' per mantenir les opcions electorals. Quan Iglesias no era ningú, feia una defensa aferrissada de l'autodeterminació, però quan les enquestes li van donar perspectives, va matisar. Ara que ha reprès tímidament el discurs pel 27-S, torna a baixar. Al mateix destí estan condemnades les promeses federalistes i de reconeixement nacional del PSOE. I ho sap, perquè segueix sent el que hi ha: per guanyar, al catalanisme, ni aigua.